Des d'aquesta finestra pública analitzaré el món que m'envolta (bloc adherit a la campanya Boicateja'm)

dijous, de setembre 29, 2005

Aerofàgia estatutària

Prèvia: el títol d’aquest post volia ser l’onomatopeia d’un pet, però no he sapigut quina escollir. Potser un “prrrrr”, o un “pufffff” o “pummmmm”... no m’he decidit per no ser cap d’elles determinant, ni prou definitòria.

En l’apassionant món de la parella (recordeu el Doctor Soler a “Persones Humanes”?) no s’adquireix el grau suficient de complicitat i confiança, fins que tirar-se un pet no es converteixi amb quelcom normal. Però, és clar tampoc no cal abusar-ne; tot i ser del tot natural, no ho és d’agradable. Tenir ventositats a tothora, i si són oloroses pitjor, pot acabar amb l’estabilitat de qualsevol parella.

Recordo el primer cop que em vaig tirar un pet davant de la meva parella, va ser del tot inesperat per a mi, un fet involuntari. Anàvem una nit amb cotxe després de prendre unes birres, la meva bufeta estava a punt d’esclatar i em vaig aturar a un bosc per pixar. Eren tantes les ganes que tenia de pixar, que al mateix temps em sortiren un munt de pets, tots ben sonors i acompassats, cal afegir. La situació era tant còmica que no parava de riure, i més que reia, més pets que em fotia. La xicota no va saber trobar-li, la gràcia. El cert és que feia ben poc que festejàvem, potser no arribava a un mes. Després de 6 anys, ja no és cap sorpresa sentir-ne un a casa, la principal precaució és destriar bé els moments i els llocs, però el fet en sí és pràcticament innocu.

El govern català tot i ser una aliança de partits, no és cap parella, però entre ells haurien de comportar-se de forma modèlica, sinó és que perfecta. Entenc que és difícil la convivència (pregunteu-m’ho a mi), entenc que no hi ha cap parella perfecta, i encara és més difícil arribar-hi a la volguda perfecció, quan s’ajunten 6 sensibilitats diferents. Cal recordar que el govern no el forma un tripartit (o tristpartit com algú correctament els anomena), sinó que és un poti-poti de 6 partits: Psc-Psoe, Ciutadans pel Canvi, Erc, Iniciativa, Els Verds, Esquerra Unida i Alternativa. Que serien 7 si hi comptéssim el grupet aquell del Pere Esteve (Catalunya 2003).

Però allò que em treu de polleguera és que, en la tramitació de l’Estatut, el Psc és qui s’ha llençat tots els pets i totes les llufes i, mentre l’ambient s’omplia d’olors pestilents i sorolls extravagants, els altres partits de l’aliança han restat muts. Hom podria pensar que la fortor dels pets sociates són la causa de la manca de parla de l’Erc o de l’Icv-Eua, però no ha estat així. És la seva pròpia inèpcia intel•lectual, la seva inexperiència, la seva inòpia política, és tot plegat el que els fa romandre al costat de tota aquella podridura. Allà s’hi han quedat, plàcidament impàvids, olorant aquell tuf de femta i escoltant els desagradables sons que expulsava el cul sociata, convenientment cuinats per l’aparell del carrer Ferranz.

I la traca final sociata ja la tenim aquí, no ha trigat gaire: els Srs. Ibarra, Bono, Guerra... han assegurat que mai a la vida, mai, el Congrés de Diputats espanyols aprovarà un Estatut on es reculli que Catalunya és una nació. En resum, l’Estatut no té cap possibilitat, cap ni una, de passar el preceptiu tràmit d’aprovació parlamentària a Espanya.

No calia ser gaire avesat en política per esperar la resposta dels jacobins, l’únic que espero és que el darrer terrabastall ocasionat per les ventositats dels socialistes, tregui la son de les orelles dels seus (presumptes) aliats polítics, sinó tingueu clar, seran ells els “criminals d’alta traïció”.

ADDENDA: el text de l'Estatut
http://www.parlament-cat.net/porteso/estatut/text_ple300905.pdf

4 Comments:

Anonymous turrai said...

Si considerem que els teus posts estan classificats com a "cagadetes anteriors", aquest post es podria titular "cagadeta estatutària" o millor "cagada estatutària" o encara millor "la gran cagada"
Conyes a banda, molt ben escrit. M'agrada!!
PD: El Ridao no el salves?

11:28 p. m.

 
Blogger Guineu said...

Bé, esparracat, calma. Els partits catalans han feit bé els deures, PSC inclòs. Ara, el PSOE... Si no t'agrada el PSC, te'l canvio pel PSOE d'Aragó, que no arriba als extrems ibarresco-guerristes d'altres federacions socialistes, però (la Llei de Llengües encara la tenim engabiada al balcó)... De totes maneres, Duran i Lleida ja està bé on està.

11:56 a. m.

 
Blogger L'esparra.cat said...

Turrai, si és que ahir a última hora estava fart, molt fastiguejat de tanta comèdia. Ara, tot i estar més tranquil, continuo pensant que aquest no és l'estatut que ens cal, però el pitjor de tot és que la caverna ha fet bé la seva feina, i en som pocs els què realment ens importa si en tenim o no, d'estatut, i què cony d'estatut han aprovat els nostres representants. El Ridao ... vaig tractar personalment uns anys amb en Joan, és un bon parlamentari.

Guineu, gràcies però no, no m'agrada el canvi que m'ofereixes. Ahir vaig veure el vostre president a a3 al programa "hay agua para todos", i poc que l'havia sentit a parlar, però si és el millor que teniu als sociates aragonesos, com serà la resta?

12:33 p. m.

 
Anonymous Anònim said...

llegir tot el bloc, bastant bo

2:42 a. m.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home