Des d'aquesta finestra pública analitzaré el món que m'envolta (bloc adherit a la campanya Boicateja'm)

divendres, de setembre 09, 2005

Tastets

Un atent comentarista m’ha fet veure – via e.mail- que des del meu primer post, no he escrit res més. Els fets són els que són, ningú no li traurà la raó, seria certament estúpid. Tampoc no és qüestió de disculpar-se, ni de cercar excuses buides, però el cas és he començat a escriure uns 2 o 3 posts, els quals no han arribat ni a la categoria d’esborrany. I mira que idees n’he tingut unes quantes, però clar, una cosa és pensar-se-les i una altra, de ben diferent, reflectir-les en un paper i, un cop escrites i llegides, publicar-les. És aquí on funciona la més terribles de les censures: l’autocensura. Desenvolupes una idea i veus que, xato, allò no rutlla.: que no xaval, que això no és exactament el que volies dir, ni tampoc com ho volies dir; hòsties si que et costa d’escriure; collons, em pensava que seria més fàcil; quines mancances sintàctiques les teves... En resum, allò que semblava ser una bona idea per un post, resta en un no res. Davant la manca d'idees, havia pensat fer comentaris d’articles periodístics o a notícies, però collons aquest bloc es diu “retalls de la meva vida esparracada”, no “comentaris periodístics”.
Potser tot plegat rau que he tornat de vacances i encara no tinc el cap en el seu lloc. Raons?, moltes: masses dies de vacances; he perdut molta de la il•lusió que tenia en la feina; he perdut, absolutament, la meva fe en la justícia; i, per sobre de tot, que a final d’any estreno una nova etapa en la meva vida: la paternitat.
Hòsties, ara només faig que mirar els nens, fixar-me en els pares i mares, observar atentament els diferents models i colors de cotxets de nens, comparar dones embarassades, estudiar on hi ha escoles bressol a prop de casa, llegir revistes d’embarassades .... I per sobre de tot, la pregunta principal: seré un bon pare?.
Això no es vida i menys per explicar-la a un putu bloc!!! Però bé, al cap i a la fi, com diu el títol del bloc, la meva vida la tinc ben esparracada... i ja m’agrada o, com a mínim, tampoc no faig gaire cosa per arreglar-la. Ja ho diuen, amb l’edat et fas conservador.

7 Comments:

Anonymous Anònim said...

You have a informative blog here. I'm going to bookmark it. I'm sure you'd be interested in eye surgery work . You will find good resources for eye surgery work

7:19 p. m.

 
Blogger L'esparra.cat said...

Au toca't els collons, un comentari - anunci a un bloc? anem bé.

7:36 p. m.

 
Anonymous Xabi said...

Si company, és allò que s´anomena blogspam. Ja saps, surt una cosa nova que a veure amb la informática i la difusió d´alguna cosa i de seguida et surt spam de tota mena i condició.

Els blogs acabarán com el correu, plens de merda (i no em refereixo als posts, és clar ;-))

Per cert, felicitats per això de la paternitat i per les nits sense dormir que t´hi esperen!

7:25 p. m.

 
Anonymous Quió said...

A vuelta del fin de semana me encuentro con que l´Esparracat ha vuelto a escribir. Creo recordar que allá por 1815 en el messenger ya me comentaste la “buena nueva”, pero como tengo la cabeza algo espesa (a las gentes de mi quinta las resacas ya nos duran un par de dias) te vuelvo felicitar (o dar el pésame, según como se vea). Espero que un montañero urbanita como tú merque un cochecito triciclo de eso con tres ruedas de “trial” para pasear al bicho en tus excursiones de “finde”.

P.S.: Respecto a lo de la justicia, ya sabes que es ciega, lo que pasa que lo es tanto que ya ni ve donde se aplica. Eso es depresión post-vacacional, hombre. No me creo que hayas visto la injusticia de la justicia a estas alturas, que vas a ser un viejo de 35 años, padre de familia, y un poco conservardor...

10:02 a. m.

 
Blogger L'esparra.cat said...

Anem a pams.
xabi, gràcies i ja explicaré les nits sense dormir. Pel que fa a l'spam doncs ja té collons que me la fotin al meu blog, que no deu tenir gaires visites: 3 al dia?
quio: 1 no, no compraré una merda de cotxet d'eixos de 3 rodes, és més ample, té més pes.. 2 a la muntanya hi anirà en la motxilla del papa. 3 una cosa és pensar que la justícia "és un catxondeo", i una altra, de ben diferent, és patir-la cada dia i que sigui aquesta la teva forma de guanyar-te la vida.
Au

1:51 p. m.

 
Blogger Guineu said...

Enhorabona pel blog i per la descendència. Kin tiu! Te feva més misantrop, francament.

6:56 p. m.

 
Blogger L'esparra.cat said...

Gràcies maco. Això de la paternitat és una d'aquelles coses que et venen de forma sobtada, però que de seguida t'il·lusionen.

8:16 p. m.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home