Des d'aquesta finestra pública analitzaré el món que m'envolta (bloc adherit a la campanya Boicateja'm)

dimarts, d’octubre 11, 2005

La paciència és la mare..... del tano!

Hi ha moments on més val callar i esperar a veure que passa i ara, amb tot l’enrenou de la proposta de nou Estatut de Catalunya, és un d’ells. No vull pas que el meu silenci sigui interpretat com una genuflexió a les veus que criden més, però és que si m’hi poso i en faig qualsevol, d’anàlisi, acabo dels nervis.

Només unes preguntes, val la pena continuar dins d’Espanya? Fins quan? On és el límit de la nostra paciència? Només provoca fractura social la independència i no la hi provoca la dependència?

Sé que el dret no ens empara, però veig que la única solució passa per plantejar obertament a la ciutadania la secessió per adquirir plena sobirania, i esdevenir un estat com qualsevol altra estat europeu.

Començo a estar un xic fart; bé, un xic no n'estic, n'estic molt. Però, en aquests moments, encara tinc paciència, callo i espero.

6 Comments:

Blogger Guineu said...

"Quousque tandem abuteris, Hispania, patientia nostra?"

11:29 a. m.

 
Anonymous turrai said...

Jo també haig de fer esforços per no perdre els nervis.
La dependència és un mal negoci, però de moment ens cal molta paciència.
O un terratrèmol –sense víctimes- de 9,9 graus de l’escala Richter i que faci aflorar una serralada tipus Himalaia just on s’acaba el nostre país i comença l’altra.

10:27 a. m.

 
Blogger L'esparra.cat said...

Recerca de la veritat absoluta, mètode Guineu 1: La cerca - "Quousque tandem abuteris, Hispania, patientia nostra?" - no concorda amb cap document.

Turrai: per començar, necessitem 1 milió de persones amb les idees clares. Faré un post d'això.

11:47 a. m.

 
Anonymous Quio said...

Cicerón a Lucio Sergio Catalina en el senado romano: "Quousque tandem, Catilina, abutere patientia nostra?"

.."¿Hasta cuándo, Catilina, vas a seguir abusando de nuestra paciencia?"

Que poco manejas el google, co.

12:49 p. m.

 
Blogger L'esparra.cat said...

Au, au, quió no vulguis semblar un erudit, tu ara. Això són coses de la guineu, que té una cultureta que no se l'acaba, el molt puta. Nosaltres som de la LOGSE, del bup i el cou.

10:00 p. m.

 
Blogger Guineu said...

Doncs l'he cagat. Jo recordava "abutere", però me sonava fatal perquè el futur hauria de ser "abuteris". Com que no teniva el text a mà, vaig googlejar un poc i vaig trobar "abuteris" a diferents llocs i ho vaig donar per bo. Ara que he googlejat més, he vist que la forma "abutere" és correcta, que eva anterior a "abuteris" i que Ciceró escriu a la Conxorxa-Conjuració "abutere".

abutere: forma contratta di abuteris, seconda persona singolare dell'indicativo futuro semplice di abutor; patientia nostra: ablativi, retti da abutere "abuserai della nostra pazienza"

Segur que tot això m'ha passat perquè el verb "abutor" és deponent. I ja se sap que tot allò que és deponent (siguen verbs o franges) no és guaire fiable.

11:11 p. m.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home