Des d'aquesta finestra pública analitzaré el món que m'envolta (bloc adherit a la campanya Boicateja'm)

divendres, d’octubre 28, 2005

Radio-Télévision Libre des Mille Collines (RTLM)

Petit pròleg: entre els mesos d'abril i juliol de 1994 es produeix el que tots coneixem com «el genocidi de Rwanda». Durant aquell període van morir a Rwanda (segons l'ACNUR) almenys 500.000 persones i 2,1 milions de persones van haver de sortir del país com a refugiats (1,5 milions al Zaire; 200.000 a Burundi; 460.000 a Tanzània) i 1 milió més es van veure obligats a desplaçar-se per l'interior del país.

Llegeixo notícies relacionades amb l'actuació de la Ràdio Libre des Mille Collines (RTLM), en el foment de l'odi ètnic i el genocidi de l'Ètnia Tutsi i d'Hutus "moderats". La manipulació de la informació, la campanya de propaganda i de persecució a la minoria tutsi, sembla ser que eren el pa nostre de cada dia de la programació de l'RTLM. Tot i això, paradoxalment (o potser no, si tenim present l'alt índex d'analfabetisme de la societat) era l'emissora més escoltada del país.

Com diu l'embaixador de Cànada, Lucien Edwards: "The question of Radio Mille Collines propaganda is a difficult one. There were so many genuinely silly things being said on the station, so many obvious lies, that it was hard to take it seriously... Nevertheless, everyone listened to it - I was told by Tutsis (sic) - in a spirit of morbid fascination and because it had the best music selection."

Consignes estúpides, mentides obvies, fascinació morbosa..., tot plegat massa dur, per a què ningú no se'ls prengués seriosament. Però el resultat no deixa opció a cap mena de dubte: més de mig milió de morts, i diverses persones relacionades amb aquella ràdio, acusades de genocidi pel Tribunal Penal Internacional pels crims de Ruanda.

Després del genocidi fou trobat un document titulat "Note Relative A la Propagande d'Expansion et de Recrutement", d'autor desconegut, en el qual: "advocates using lies, exaggeration, ridicule, and innuendo to attack the opponent, in both his public and his private life. He suggests that moral considerations are irrelevant, except when they happen to offer another weapon against the other side. He adds that it is important not to underestimate the strength of the adversary nor to overestimate the intelligence of the general public targeted by the campaign. Propagandists must aim both to win over the uncommitted and to cause divisions among supporters of the other point of view. They must persuade the public that the adversary stands for war, death, slavery, repression, injustice, and sadistic cruelty".

Aquest pamflet no és el llibre d'estil de la ràdio, sinó una guia quasi militar de propagació de l'odi. Però les coincidències amb allò que feia la ràdio són clares: de nou apareixen l'ús de la mentida i la falsa propaganda, com armes contra els enemics. No hi ha cap possible consideració moral davant de la mentida, tot és lícit.

Les tècniques per estendre la mentida van ser, principalment, dues:

1.- La creació de fets per a donar crèdit a la propaganda.

Un fet "creat" amb l'únic proposit de fonamentar la mentida, comporta la necessitat d'una prova diabòlica per a demostrar el contrari.

2.- "Accusation in a mirror".

És a dir, imputar a l'enemic allò que precisament fa qui difon la mentida.

En la perversa difusió de l'odi, l'ús de l'humor va ser la primera arma que es va utilitzar. El locutor Kantano Habimana era conegut pel seu estil irreverent i "humorístic". Al cap i a la fi, ridiculitzar l'enemic era part de l'estratègia per a escampar el missatge genocida. Tant efectiva fou l'estratègia, tant "divertida" era la propaganda anti-tutusi, que sembla ser que - a l'inici del conflicte, previ al genocidi- era la ràdio preferida del Front Patriòtic de Rwanda (Tutsi).

La desinformació que emetien els locutors de RTML fou tant important, que fins i tot, quan els Tutsi arribaren a la capital Kigali, s'utilitzà la por a possibles matances dels Tutsi, amb la finalitat que això suscités un èxode de milers d'Hutus cap els camps de refugiats, on serien allistats - a la força molts d'ells- com a soldats per les forces genocides Hutus.

El Tribunal Penal Internacional, fins ara, ha condemnat a cadena perpètua - la pena més severa que pot dictar el Tribunal- l'antic director de RTLM, Sr. Ferdinand Nahimana; a 35 anys de presó per a Jean Bosco Barayagwiza, fundador de RTLM; a 12 anys de presó al periodista Georges Ruggiu.

Avui en dia, podem veure campanyes organitzades per ràdios i diaris (electrònics o en paper), per atiar l'odi cap a tot allò que sigui català. L'ús del dret a la llibertat d'expressió, no legitima ni la propagació de mentides, ni la formació d'un sentit col·lectiu de menyspreu vers Catalunya i vers els seus representants democràtics i, encara menys, intentar influir en la població mitjançant el recurs de la por. Com qualsevol altre dret, la llibertat d'expressió té els seus límits.

No podem esperar que el temps tregui raons i posi a cadascú al seu lloc, els precedents són perillosos. Perquè, si bé tinc clar que la societat espanyola està anys llums de la brutalitat que va demostrar la societat de Rwanda, no les hi tinc totes pel que fa a la seva maduresa democràtica.

5 Comments:

Blogger Guineu said...

Com diuen les màquines d'espamejar pels blogs, "good post!", sí, senyor. Tin, per il·lustrar el que dius:

Un morceau choisi de la Radio-Télévision Libre des Mille Copines

12:38 a. m.

 
Blogger L'esparra.cat said...

Gràcies, guineu.

7:08 p. m.

 
Blogger Roberto Iza Valdes said...

Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

7:41 a. m.

 
Anonymous Anònim said...

Has vist Hotel Rwanda? Està molt bé.

Fa uns anys vaig llegir sobre aquesta ràdio, i he intentat seguir el tema tant com he pogut per la xarxa. Me n'alegro que al final s'hagi fet una mica de justícia.

Ara, vés amb compte amb les comparacions. Les situacions no són comparables, tot i que sugi temptador donat les barbaritats que se senten a la COPE. Estic d'acord amb que són perillosos i sobretot amb el que estan fent en anglès (tenen una pàgina web que fan veure que és "iformació objectiva"), però estaria bé no donar-los més corda. Que s'ofeguin amb la que tenen.

Nau
http://www.lamevaweb.info/nau

5:58 p. m.

 
Blogger L'esparra.cat said...

Nau, efectivament les situacions no són comparables. Els Hutu i els Tutsi, porten anys matant-se entre ells. Rwanda és un país del tercer món. L'índex d'analfabetisme és enorme. Ni la societat, ni els polítics tenen cap base democràtica. Els locutors de RTML van arribar a donar nom i cognoms dels enemics, cridaven que encara eren buides massa tombes... Res a veure amb la situació a Espanya, ni amb allò que fa la cope.

Però la meva voluntat no és en comparar ambdues situacions, sinó reflexionar que l'odi i la mentida, difoses com a norma en un mitjà de comunicació, porten a situacions del tot rebutjables, no emparades en cap dret. Per això cerco l’extrem: el cas de Rwanda.

Fixat en la meva reflexió final: la meva por en relació a la maduresa democràtica de la societat espanyola (entès com de l’Estat Espanyol).

6:52 p. m.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home