Des d'aquesta finestra pública analitzaré el món que m'envolta (bloc adherit a la campanya Boicateja'm)

dijous, d’octubre 13, 2005

Som un milió i mig, i anem sumant!

Prèvia: no, aquest post no té res a veure amb la campanya publicitària d’una coneguda empresa de telefonia mòbil.

A la política, com a la vida, allò important són els números. No és mateix que un partit polític en tingui 500.000, de vots, o que jo tingui el pis hipotecat, que tenir-ne 1.200.000 de vots, o que jo tingui el pis pagat, un xalet a Palamós i una casa a la Cerdanya. És la força dels números, qui els té més grans – i té els collons per a fer-se sentir- juga primer i la resta li van darrera.

A casa nostra, per sort, no hi ha un sol partit que agrupi totes les sensibilitats de la gent que recolzem la plena sobirania de Catalunya. L’ERC ha esdevingut, els darrers anys, una mena de pal de paller de l’independentisme català; però tant a la seva esquerra, com a la seva dreta política, encara hi ha un munt de gent amb i sense sostre polític per aixoplugar-se de la tempesta de catalanofòbia que patim. No crec en el futur polític d’un front nacional de grups políticament heterogenis, no hi ha un clam social que ho demani, ni la situació actual és tant greu com per estudiar la seva conveniència.

Ara bé, dit això, el que sí que crec oportú és cercar quelcom de comú per tots aquells que defensem aquests ideals, una cosa que ens uneixi a tots, que ens identifiqui com a part d’un col•lectiu.

Els estudis sociològics i les enquestes, situen la voluntat independentista al voltant d’un 30% dels ciutadans del Principat. Em sembla una xifra real i encertada, tot i la meva poca estima que li tinc a les enquestes. Sobre un cens electoral de 5.307.837 de persones (dades de la Generalitat de Catalunya a les eleccions del Parlament a l’any 2003), implica que 1.591.351 dels vots són de persones que es defineixen com independentistes. Mai cap partit ha obtingut un resultat electoral semblant a Catalunya.

I vés per on, no he sentit mai a dir a ningú que a Catalunya hi ha un milió i mig d’independentistes. No anem enlloc si parlem de què hi ha un percentatge X, de persones que mostren en les enquestes una voluntat, més o menys ferma, de definir-se com independentistes. Reitero, cal cercar allò comú que m’uneix amb el militant/simpatitzant d’aquell partit polític esquerranós extraparlamentari o amb el militant/simpatitzant de Convergència i Unió o amb el de l’Esquerra Republicana, si tots ens declarem obertament independentistes. Segurament amb aquestes persones tindré un munt de punts de vista diferents en un munt de temes polítics- socials- econòmics..., però tots formem part d’aquest milió i mig de persones, i tots volem que aquest número creixi fins esdevenir majoritari.

6 Comments:

Anonymous Quió said...

Al parecer, el dueño de este blog no soporta el ser enmendado. Si otra persona es capaz de encontrar en el google lo que no ha podido, resulta se un pedante cultureta que va de erudito. Pues bien no quiero dejar pasar la ocasión de fastidiarle una vez más:

El 30% de 5.307.837 es 1.592.351, no 1.591.351. Te has dejado a 1.000 personas. Si en vez de sumar, restas, mal vas para ser mayoría.

P.S. Guineu el utilizar abutere y no abuteris como hiciste tú fue cosa del google, que yo de latín ni el que sale en los Asterix. Si quieres, para tu mayor desconsuelo, que sepas de A. De Miguel, ese del chapurriau turolense, también utiliza abuteris.

P.S. 2: Esparra.cat en windows hay una calculadora, si, si, inicio -> accesorios -> calculadora, te lo digo para otra vez.

10:44 p. m.

 
Anonymous turrai said...

Mil amunt o mil avall no és problema. La qüestió es que cada cop siguem més i aviat puguem ser majoritaris.
Salut i independència!!
i cava!

12:44 a. m.

 
Blogger Guineu said...

esparra.cat, ja m'agradaria prou que nyagués una Catalunya (la actual comunitat autònoma, vull dir) independent. Estic convençut que a la Franja hi eixiríem guanyant: "Parlem la mateixa llengua que els de l'estat veí... seria bo que s'ensenyés com Déu mana a les escoles...". L'alemany asacià és la llengua minoritària amb més vitalitat de França i, fets històrics desagradables a banda, crec que hi ha influït bonamira que Alemanya fos estat.

Quio, no furogoneyes tanto contra el pobre esparra.cat, ome de Dios! Ta "torracollons" ufizial ya el tenim a él. Y el latín..., ya beigo que el tendré que dixar dica que se fiquen d'alcuerdo els que ne sapen.

turrai, tu no existeixes fins que no se sàpiga si ets blocaire, blogaire, bloguer, bloquer o blogger ;-)

1:49 p. m.

 
Blogger L'esparra.cat said...

Ui, ui, ui, que n'és de tiquismiquis el Sr. Quió. Un miler més o menys, una errada de la calculadora, una errada de transcripció... total, si som 4 arreplegats i malavinguts, home!

Turrai la independència no la veuré pas, ni tampoc crec que l'arribi a gaudir el meu fill, tot i què mai poguem arribar a ser majoritaris.

Guineu, prou malament va la franja com per esperar a què catalunya esdevingui independent. Au, au, ja saps que us toca, a treballar la civada.

7:56 p. m.

 
Anonymous turrai said...

M'he ficat al bloc del guineu i he vist a la portada les paraules següents: chemecaire, fabirolaire, charraire i rondinaire.
Me les quedo pel meu post blocaire.
Gràcies,
franjaires (?)

11:47 p. m.

 
Blogger L'esparra.cat said...

Turrai, en Guineu és un dipòsit de gaia ciència.

8:25 p. m.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home